HOMENAJE

Aquestes toreres van ser un petit homenatge a la meva àvia Teresa. Ella era una dona molt treballadora, lluitadora, emprenedora, afectuosa i amb molt de caràcter. Ella em va ensenyar a lluitar pel que estimes, sense por de res ni de ningú. Ella cosia des de ben petita, amagada entre armaris amb vuit anys perquè els revisors de les fàbriques no la agafessin. Estimava les màquines de cosir, i el tèxtil, per això va emprendre amb el meu avi un negoci anomenat JUPRU. El nom de Jupru és la unió dels dos primers cognoms del matrimoni, Jurado Pruna. Així mateix es definia l’empresa, la unió, l’equip i l’amor. Abans que res amor. Aquest negoci va créixer i van crear un espai, on jo avui faig el mateix que un dia els meus avis van fer, estimar el tèxtil.

Quan em vaig unir a aquest món, ja era tard. La meva àvia ja no recordava, no parlava amb coherència i s’oblidava del que més va fer a la seva vida, cosir a mà. M’hauria encantat que ella m’aconsellés. M’aconsellés com crear un negoci, com cosir una peça, com embastar una agulla. M’hauria encantat que ella hagués estat a la meva primera desfilada, o que hagués vist la meva primera peça… però la malaltia se’ns va avançar. Aquesta se la va anar emportant de mica en mica, encara que mentre estava, ella sempre em mirava amb aquests ulls d’admiració. Jo sé que ella sabia qui era jo. Jo sé que ella em va voler fins a l’últim dia. La ment mor, però mai l’ànima. Igual que avui sé, que està en tots els passos que faig. És per això mateix que vaig decidir crear aquestes toreretes, per a mi i les meves tres nenes, també nétes d’aquesta meravellosa dona, amb una frase que em va escriure un dia, però era obvi que sentia per les quatre el mateix. ”T’estimo molt, la teva àvia Mº Teresa Pruna Llinàs”.

Aquest vídeo va ser gravat amb aquestes tres peces iguals, a casa seva. La llar on la va veure néixer, créixer, envellir i morir. El pati on ella respirava, després d?estar hores davant d?una màquina de cosir. Aquell dia, totes quatre vam voler homenatjar la nostra àvia, i encara que físicament no va estar amb nosaltres, jo sé que en aquell moment estàvem les cinc reunides de nou.

Ella sempre serà un dels meus principals referents al món de la moda, i la força a lluitar per tot el que encara he de crear i mostrar al món de la moda.